Manifest 9 d’octubre de 2017
Avui és el dia dels valencians i les valencianes. Avui gaudim de la festa, dels riures dels nostres companys, dels balls, dels dolços, de l’amor. Sí, de l’amor. No només de parella amb Sant Dionís, sinó de l’amor fraternal entre els que sentim que avui és el nostre dia, el dia del Poble Valencià. Avui és dia d’alegria perquè les tempestes no ens han aturat, els crits no ens han reduït i els colps no ens han agenollat. I ho celebrem. I ho contem. I ho compartim.
Avui és el dia de l’orgull de país, l’orgull de la seua gent, de la nostra llengua. Però com a ciutadans compromesos i amb esperit transformador de la societat no hem de deixar, al menys per uns instants, que la festa ens cegue. Els colps no ens han agenollat però no per això s’han aturat. Segueixen incessants fins destruir el que som, fins trencar-nos els ossos, fins que renunciem a ser qui som.
Per a aquest govern i per l’estat espanyol som un poble de segona, un tros de terra, mar i sol on poder passejar i dormir i pot ser menjar alguna paella en un restaurant de fregits. No ens han tingut mai cap consideració que valga la pena recordar. I mentre els més de dos milions de peles se’ls quedaven altres, (recordeu a Rus i Cia. Comptant els dotze mil?) Mentre ells feien això, la nostra gent malvivia i estudiava en condicions precàries.
Avui, 9 d’octubre, aprofitem la data per tornar a demanar un tracte just.
Per reivindicar el bon fer del govern del Botànic, i dels governs del Canvi a les ciutats i pobles com El Campello, que malgrat les dificultats, i moltes vegades els entrebancs, estem donant la cara i tractant de recompondre la desfeta que 20 anys de la dreta ens han deixat al llarg i ample del País Valencià.
Som la comunitat autònoma que menys diners rep per habitant i fins i tot el Ministre de l’amnistia fiscal ho corrobora. Avui demanem novament la igualtat, la justícia i la consideració que no s’ha tingut amb els valencians i les valencianes. I si no ens la donen, no patiu, la prendre’m nosaltres.
Perquè no ens enganyem, ser un poble alegre i acollidor, com som,no es sinònim de ramat, ni volem ser titelles per complaure a ningú. No podem instal·lar-nos en la passivitat. La nostra senyera no pot ser mai la por.
Som un poble combatiu, un poble de casals, de lluita, de treball, d’història, un poble que va aconseguir que mai cap opressor trobara la rosa de paper. Si no ens han doblegat ha sigut només per nosaltres. Som, doncs, un poble valent que no té por del futur, sinó que el mira amb confiança. Companyes i companys, si som ací hui és per afirmar que en aquest dia de festa no ens oblidem de la nostra obligació de garantir la justícia i la llibertat per a tots i totes.
Aquest model d’estat ha quedat obsolet, ja no ens val. El centralisme liderat pel nacionalisme espanyol, maltracta l’anomenada perifèria. Perifèria d’un centre que ens nega els drets. Avancem tots junts cap un nou model i defensem el dret dels germans catalans, i dels pobles en general a decidir el seu futur. Des d’ací condemnem fermament l’actuació policial del govern del PP (que ens fa tornar a temps que creiem superats) una actuació extrema, que posa en evidència a un Rajoy incapaç de resoldre un tema estrictament polític, amb diàleg i negociació.
És aquesta la cara sinistra de la dreta ultramontana, refrendada pel Borbó.
Nosaltres defenem el dret de qualsevol poble a triar el seu propi destí, i ni cap govern, ni cap llei podrà triar-lo per ell, perquè el futur del poble només el decideix la seua gent.
Companys i companyes el destí és nostre, només hem d’allargar la mà i prendre’l. Perquè la nostra felicitat depèn només de nosaltres. I no volem grans victòries, ni contes que parlen de nosaltres i les nostres gestes. Volem gaudir del que som, valencians, i del que tenim, la nostra cultura, la nostra llengua, la nostra història i del xicotet espai de terra que tenim per viure-la. Gaudiu d’aquesta, que avui farem territori, cultura i història. Balleu bona cosa, rieu tant com vos siga possible, estimeu tant com vos deixe el cor i acolliu la gent fent bondat. Però recordeu: Avui no només és un dia de festa. Avui no només és un dia de reivindicacions. Avui, amics i amigues, avui és un dia que durarà anys. Gràcies
Visca El Campello, Visca Compromís, Visca el País Valencià.