L’economia del Campello
L’activitat econòmica del Campello, com la de molts pobles de la costa valenciana, ha canviat radicalment en els darrers quaranta anys. I des de 2008, amb l’esclafit de la bombolla immobiliària, s’ha estancat, si no retrocedit en molts sectors.
De la pesca tradicional, amb els canvis de potència de les barques i l’empobriment del Mediterrani es va passar a la pesca a l’Atlàntic i el desplaçament de les bases a les Canàries. Actualment, la pesca és un sector menor en l’ocupació de mà d’obra i en el rendiment econòmic. La pesca i la mar, en el context d’una economia del turisme tenen o poden tenir altres funcions.
L’agricultura tradicional ja no té interès econòmic. L’única activitat agrícola que demanda mà d’obra i genera activitat econòmica és la producció de tomates en hivernacles, important al poble des dels anys 60. El manteniment dels hortets i bancals té altres funcions, importants per a les persones i les famílies, però no des de la perspectiva de producció econòmica.
El sector serveis i, especialment l’activitat adreçada al turisme, s’han anat convertint, des dels anys 70, en el motor principal de l’ocupació i el creixement econòmic del poble. Des dels anys 90, i amb les millores en la comunicació, el Campello ha acollit molta gent de fora, o d’Alacant, que han establit la seua residència en el poble, especialment en les urbanitzacions i la platja de l’Horta.
El poble ha acollit i acull un bon nombre de residents europeus i de moltes altres persones que han escollit el poble per a viure, encara que no treballen al poble.
La construcció i algunes activitats relacionades o complementàries han sigut una aportació econòmica molt important per a moltes famílies, i per a les finances de l’Ajuntament. La crisi econòmica iniciada l’any 2008 ha paralitzat la construcció, les indústries auxiliars i, també les activitats vinculades al turisme. Molta gent del poble i de la comarca s’ha quedat sense treball i amb greus problemes econòmics.
Els joves que abans de la crisi no volien continuar estudiant entraven en la construcció i el seu entorn, ara es troben sense faena i sense ofertes atractives de formació professional. Aquest sector de població sense qualificació professional tindran un futur més complicat si no se’ls ofereixen alternatives formatives.
La presència d’activitat industrial al poble és mínima i sense una planificació des de les adminsitracions perquè s’incremente, especialment la d’indústries xicotetes, no contaminants i que aporten molt de valor afegit als seues productes.
Els comerços estan en una situació de subsistència. Alguns, no obstant això, han sabut modernitzar-se i oferir uns productes competitius a la proliferació abusiva dels grans supermercats.
L’Ajuntament hauria de tenir una actitud més activa a l’hora de reforçar el comerç local i la instal·lació d’indústries xicotetes.
Tot el que es faça al poble per diversificar l’activitat econòmica i per incrementar la qualitat i el valor afegit dels serveis i dels productes, augmentarà sensiblement la situació econòmica, la faena, i no ens farà dependre de la construcció i l’especulació urbanística.
Què es podria fer? què podríem fer?