CONCLUSIONS 

Jornada Municipalista de les Comarques del Sud (el Campello, 14 de març de 2015)

Aquesta primera Jornada respon a la necessitat de millorar la formació i facilitar la cohesió entre els candidats i regidors  de les comarques valencianes del sud en un moment en què hi ha moltes possibilitats de ser determinants en el govern dels ajuntaments després de les pròximes eleccions.

La Llei 27/2013, de 27 de desembre, de racionalització i sostenibilitat de l’Administració local

  • La Llei és una reforma estructural provocada per elements conjunturals que afecta a l’autonomia local i autonòmica (en favor de les diputacions) i que incrementa la tutela de l’Estat sobre els ajuntaments.
  • Des del Govern central s’ha justificat la Llei per raons d’estabilitat pressupostària i sostenibilitat, i per a reduir la duplicitat de competències. Però, s’ha abandonat el valor de la proximitat als ciutadans, el finançament suficient de les entitats locals, el sistema impositiu dels ajuntaments, i que les autonomies exercisquen el poder legislatiu i els ajuntaments la gestió.
  • La Junta de Govern Local pot tenir competències que ara té el Ple si no s’aprova en primera instància.
  • La legislació i regulació ha de ser a càrrec de govern de la Generalitat, com en el cas germànic, i la gestió a càrrec de l’administració local.
  • S’ha de complir la Carta Europea de l’Autonomia local.
  • S’ha de facilitar la gestió pública dels serveis.
  • S’ha de desenvolupar el control i la fiscalització en els plens municipals.
  • S’han de democratitzar les entitats locals de caràcter intermedi (diputacions) en què no hi ha elecció directa.
  • A pesar de la Llei de racionalització hi ha prou marc de maniobra en l’àmbit municipal per a actuar.
  • La Generalitat ha de desplegar el marc legal autonòmic.
  • La prioritat de Compromís és defensar el servei i l’atenció directa als ciutadans.
  • És una llei que ja condiciona el funcionament dels ajuntaments i que ens lleva autonomia.
  • Una Llei profundament antimunicipalista i centralitzadora espanyolista. I els governs autonòmics, potser per la situació econòmica, no s’hi han oposat.
  • Faltava una llei per a regular el funcionament de les administracions locals. Tot i això, no s’ha regulat ni desplegat el control legislatiu i la fiscalització de la gestió per part des plenaris. S’ha reduït el temps de disponibilitat de la documentació en un moment en que s’ha reduït la dedicació de l’oposició.
  • Com a regidors compromesos amb les persones haurem de buscar els espais de la llei de la mà dels advocats o experts per a poder donar el servei que volem prestar als ciutadans.
  • Una esperança: canviarà el govern de la Generalitat i ens podrà protegir, i probablement també canviarà la correlació de forces a l’Estat.

Les diputacions provincials o una llei de comarcalització

  • Les persones de Compromís no creiem en les diputacions, però responsablement sabem que tenim unes tasques a fer en les diputacions. La diputació gestiona l’àmbit geogràfic de la província i l’objectiu ha de ser fer la vida més fàcil i còmoda als ciutadans del seu territori.
  • Les diputacions són instruments estatals, enfront de les comunitats autònomes, i eines centralistes. El PP i el PSOE no estan en contra d’aquest model, el necessiten. Són un fons de recursos i estan sanejades, es nodreixen directament dels fons estatals, no dels autonòmics.
  • El municipi, per ser l’administració més pròxima al ciutadà, és qui té més capacitat per a resoldre les necessitats dels veïns. Una altra cosa és que els municipis no puguen atendre, per la complexitat, alguns serveis i calga buscar solucions externes.
  • Compromís és un partit procomarcalista, com preveu també l’Estatut d’Autonomia del 82 i l’actual.
  • Es poden mancomunar serveis, i no cal cedir-los a les entitats superiors.
  • Les tres diputacions juntes són un contrapoder tan potent com la Generalitat.
  • Els diputats són elegits per elecció indirecta i, a més, amb desequilibri entre els partits judicials, que afavoreix el bipartidisme i penalitza els partits menors i les comarques menys poblades.
  • No volem convertir les comarques en noves diputacions. Cal escalonar la prestació de serveis d’una manera més coherent amb la distribució de la població i les comarques naturals. Molts serveis es poden gestionar en àmbits supracomarcals i mancomunitats.
  • Cal fer una comarcalització que aprofite adequadament el personal molt ben format de les diputacions. Es podria crear una conselleria que s’encarregue de la coordinació de les administracions comarcals.
  • Compromís és l’únic partit que ha plantejat una reforma creïble de la distribució territorial. Haurem de començar a dissenyar la distribució de les comarques. Ens valen les històriques? que siguen rendibles i eficaces, una administració més racional i que done protagonisme als ajuntaments.
  • Es poden seguir dos criteris: un territorial, delimitat, i el de competències funcionals.
  • Per fer les comarques la Generalitat hauria de canviar la llei electoral valenciana, que té base provincial.
  • Les diputacions són un niu de bon funcionaris, ben formats, però un cau de corrupcions.
  • Hauríem de progressar en la mancomunació de serveis, amb bon assessorament legal.
  • La llei de comarcalització ha de ser una línia de treball que hem de legislar.
  • Sols els de Compromís ens creiem la mancomunitat, i no hi ha un marc legal que protegisca els impagats d’algun dels membres, no té força legal ni els interessa als altres partits. La mancomunitat de municipis i serveis depén massa de la voluntat dels partits, ni la llei ni els ciutadans tenen interès en la mancomunació.
  • La mancomunitat és una opció de voluntats polítiques dels pobles i dels polítics implicats.
  • La comarcalització és una possiblitat d’aproximar als ciutadans i als municipis la gestió política.
  • La primera cosa que caldria fer és reivindicar que la Generalitat assumisca les seues competències i fer una legislació de la planta local i canviar la legislació electoral.

Les prioritats pressupostàries dels ajuntaments 2015-2019

El nostre objectiu és construir pobles i ciutats per a les persones.  1) Auditar en companyia de la gent per a saber com tenim el poble. 2) Planificar i prioritzar.

Si ho treballem amb la gent serà més fàcil revertir situacions que no ens agraden.

Elaboració dels pressupostos dels “diners participatius”.

  • Criteris objectius per a cada projecte. Informe tècnic. Continguts a treballar barri a bari. Elaborar un reglament de participació.

Participació

  •  1r. propostes via web, reunions per barri, estudis, retorn als barris, consell de barris, consulta electrònica i presencia, i aprovació dels pressupostos i execució.
  • Cal començar al febrer-març per a aprovar-los al novembre.
  • Es pot treballar sobre la base de les associacions (junta esports, junta de biblioteca, junta cultural) en lloc de fer assemblees obertes a tota població, així promovem l’associacionisme en el poble i la dinàmica de participació i coresponsabilitat.

Transparència

  •  D’execució del pressupost; retribucions regidors, Relació de Llocs de Treball (RLT),  portal del contractant i del procediment; sobre consums de llum, d’aigua, recollida de brosses, impostos i pressupostos…

Prioritzar

  •  Hem de fer polítiques que donen qualitat al dia a dia de la gent. Igualtat d’oportunitats; potenciar els esdeveniments del poble; potenciar la diversificació dels sectors econòmics; utilitzar bé les infraestructures, l’ús amortitza la inversió.
  • Polítiques humanitzadores. Hem de trencar les barreres. Fins i tot entre els funcionaris i els veïns, són servidors públics. També, les barreres arquitectòniques. Accessibilitat i transparència.
  • Els serveis municipals són prioritaris (les venes del poble), aigua, clavegueram, enllumenat (de baix consum, no contaminant). i el reciclatge de les aigües.
  • Cal planificar amb temps per a construir el país que volem i necessitem.
  • En síntesi: auditar, planificar, participar, prioritzar, desplegar.

En Compromís, necessitem una bona xarxa de formació i ajudar a la gent que ha de tenir responsabilitats de govern.

Hem de tenir propostes generals, però convé elaborar propostes adaptades a la realitat concreta i els experts que estiguen al costat per a ajudar en cada lloc.

No hem de tenir por a la transparència. Els altres sí que en tenen.

Hem de ser radicals i valents en la política.

Tot el que s’aprove ha de tenir informes favorables dels tècnics.

Cloenda i comiat: La política ha de servir per a donar solucions a la gent, no sols per a tenir una política correcta i coherent. Nosaltres som responsables per a fer el canvi i per a garantir que el canvi serà positiu per a les persones.

El nostre gran valor: som plurals, idees clares, som capaços de compartir elements diversos, arribar a acords i posar-nos en marxa. Això, l’horitzontalitat, la capacitat de diàleg, és el canvi. I nosaltres estem en aquesta dinàmica.

Tenim aspiracions reals i potents de fer el canvi. I les municipals són fonamentals per al canvi. Hem d’enfortir-nos en tots els municipis. Les comarques d’Alacant seran determinants. I el canvi en la manera de relacionar els ajuntaments amb els ciutadans serà determinant per a la gent.

La gent de Compromís som un grup de persones compromeses i capacitades per a fer la nostra faena en aquelles institucions on ens toque estar, ja siga en el govern o en l’oposició, des dels ajuntaments fins a les instàncies més altes.

La política de baix cap a dalt, la proximitat amb els nostres veïns i veïnes, sempre seran les nostres credencials i la nostra manera de fer.

[Resum de les intervencions i documents dels ponents]