El dissabte passat es va celebrar a la Seu Nacional la jornada d’anàlisi de les polítiques d’integració, amb la intenció de posar el focus en eixe tema i intentar aportar solucions i propostes que marquen el camí a seguir per part de Compromís.
La jornada es va dividir en dues parts: les conferències al matí i els tallers per la vesprada. El matí per a rebre informació de la situació real i la vesprada per a, debatent entre tots, analitzar els problemes i proposar possibles solucions.
Començàrem amb «Context Migratori: Repressions. Asil. Crisi de Refugiats» a càrrec de Jaume Durà, Coordinador al País Valencià de la CEAR (Comissió Espanyola d’Ajuda al Refugiat). Amb l’afirmació «Les morts a la Mediterrània són evitables», Jaume ens va parlar dels refugiats que veu, a diari, en el seu treball. Durant una hora apassionant vam traure en clar conceptes molt interessants; com ara que, a pesar de l’estat d’alarma europeu, hi ha mes refugiats en països com Turquia o Pakistan, o com, per a evitar les imatges de refugiats a les seues fronteres, les externalitzen, passant a controlar, mitjançant acords, les fronteres exteriors dels seus països veïns i sent allí, molt lluny, on se’ls impedeix el pas.
També ens va recordar coses que, no per ja conegudes, s’han d’oblidar: El dret d’asil de les persones no es un concepte de solidaritat, sinó una obligació (que s’incompleix) per la Declaració dels Drets Humans, i que per cada persona que fuig sense una via segura per a demanar asil, estem entregant eixa mateixa persona com a client a les màfies que després tant critiquen els mitjans de comunicació. Per als immigrants eixos intermediaris no son «màfies», sinó que els diuen «agents», perquè per a ells són les persones que aconsegueixen que ixen de l’infern, amb el cost que siga. Son eixes persones que fan el que els països de destinació i no fan. Perquè en estos països els tracten com a nombres; quantificant-los, repartint-los i negant-los els drets fonamentals que tenen com a persones humanes.
Després, Albert Mora, de l’Institut pels Drets Humans de la Universitat de València, ens va parlar de la Migració en la nostra societat i de d’interculturalitat, de les diferencies entre «Integració», que consisteix en acceptar el migrant, i «Assimilació», que consisteix també en acceptar al migrant…sempre que hi haja assimilat la llengua, cultura i costums de l’estat on arriba (deixant al costat les seues), de xocs culturals, de tòpics en la societat i de com se usen estos tòpics de forma política, de com la societat i els mitjans de comunicació occidentals van derivant a postures cada vegada més intransigents, a pesar que els nombres mostren clarament que els immigrants han aportat més diners a l’Estat, mitjançant impostos, cotitzacions i consum, del que han rebut en forma de sanitat o ajudes; i que no hi ha hagut disminució en eixes mateixes prestacions a la població autòctona, excepte la produïda per les polítiques austericides i les retallades, que res tenen a vore amb ells.
Per a finalitzar el matí, Paula Espinosa, companya de la Sectorial de Regeneració Democràtica, ens va parlar de “Migració i canvi climàtic”, posant l’atenció en la falta de previsió i mesures davant un problema evident; a partir de no res la gent emigrarà des de les zones afectades pel canvi climàtic cap a altres zones menys afectades, provocant un moviment migratori calculat aproximadament 10 vegades més que la migració que hi ha ara mateix a la zona de conflicte de Síria-Irak.
Després del dinar ens vam posar en tallers separats per grups, intentant analitzar i posar mesures a les cares d’aquest políedre, amb temàtiques com: Economia, Dona, Laïcisme, Asil, Educació o paper de l’estat, entre altres. Les conclusions d’eixos tallers seran presentades en els pròxims dies.