Salutació d’Antoni Calvo a Toni Baeza amb motiu del dinar d’homenatge.

Bona vesprada, “ieee Tonet!” 

Com que tinc fama d’hipercognitiu, els organitzadors d’aquest acte em van limitar el temps. Jo els vaig dir que estigueren tranquils, que en tenia de sobra. No vull fer un gran discurs, sols vull tenir la oportunitat de fer-li costat avui al meu pare polític. Perquè sí, Toni, els dos, i molta més gent, sabem que “amb tu va començar tot”.

Aquesta frase que va pegar la volta al món en ve al cap per recordar la primera lliçó que em vas donar quan vas creure que jo podia aportar alguna cosa al projecte polític i nacionalista de la UPV, el BLOC i, ara, Compromís. En aquella primera lliçó em vas dir: “Tonet, només llegint l’Sport i el Marca no avançaràs res”. Després d’aquell missatge, us promet que vaig llegir fins i tot el que no encara estava escrit, però eixa lliçó em va servir, ens va servir a tots per arribar on hem arribat.

Hui tenim un alcalde nacionalista al Campello, tenim governs municipals arreu de tot el País Valencià, governem el País i tenim representació en el congrés de l’Estat espanyol i en el Parlament europeu. Si ens ho proposen en un futur governarem Mart; així de cabuts som el valencianistes. Qui s’ho podia imaginar aquells dies quan tu, amb unes poques persones que es podien comptar en els dits d’una mà reclamaves més País, més Valencià a l’Esplanada d’Alacant? Toni, t’he de reconèixer que, a hores d’ara, continue llegint i analitzant tot el que m’arriba, però encara li pegue una ullada a l’Sport.

Eixa va ser la primera de les incomptables lliçons (ara diuen màster Class i es cobra molt per donar-les) que em vas donar. Has segut  i eres mestre, el meu guia i  tutor polític de molts dels qui ens trobem hui aquí. Pel que em toca a mi, t’he de dir que tot el que he aportat o he aconseguit t’ho dec a tu i al teu ensenyament. Gràcies, Toni, moltes gràcies per creure en mi.

Però eixes lliçons no han estat sempre emmarcades en la disciplina del partit. Igual en una conversa al carrer, que pujant Cabeçó, dinant o en la sobretaula de la filà o veient un partit de futbol a la Seu (quan podíem), sorgeix el debat i tots callem i escolten amb atenció les teues paraules.

Ara, tenim part del camí fet. Encara ens queda molt de camí per fer abans d’acomplir tots els objectius que ens vam marcar i a tu, Toni, moltes lliçons per donar encara. Espere que en tots els pobles, en totes les comarques del nostre País hagen molts Toni Torçua donant lliçons de valencianisme. Així el camí serà més curt i, sobretot, més agradable.

Toni, les anècdotes i les historietes passades ja ens les hem contat moltes vegades i no cal hui tornar a recordar-les, encara ens queden molts bunyols per fer. Hui l’únic que cal recordar és la teua gran aportació al valencianisme polític d’aquest poble, d’aquesta comarca i en definitiva de tot el País Valencià.

Una altra vegada, gràcies.  Toni Calvo. El Campello, 13 de març de 2016