Jornada Municipalista de les Comarques del Sud de Compromís
El Campello, 14 de març de 2014
Resum de les intervencions
Alfred Botella (Compromís pel Campello) agraeix a la trentena de regidors i candidats assistents a la jornada, en un moment en què ja estan fent-se activitats de preparació de les campanyes electorals.
En primer lloc, Josep Manuel Penalva ens parlarà de la Llei de racionalització i sostenibilitat de l’Administració Local. Després debatrem amb Emili Altur sobre la funció de les diputacions provincials i l’alternativa comarcal. Rafael Climent, finalment, ens parlarà de la seua experiència en l’elaboració dels pressupostos participatius. Mireia Mollà clourà l’acte.
Benjamí Soler explica que aquesta primera Jornada respon a la necessitat de millorar la nostra formació i facilitar la cohesió entre els candidats i regidors de les nostres comarques en un moment en què hi ha moltes possibilitats de ser determinants en el govern dels ajuntaments després de les pròximes eleccions.
A) Josep Manuel Penalva, regidor a l’Ajuntament de Crevillent, presenta i analitza la Llei 27/2013, de 27 de desembre, de racionalització i sostenibilitat de l’Administració local. [Document de la presentació: http://goo.gl/psbnUX]
És el moment que ens plantegem, com a Compromís on volem anar amb el municipalisme.
La llei és una reforma estructural provocada per elements conjunturals que afecta a l’autonomia local, i autonòmica, (en favor de les diputacions) i que incrementa la tutela de l’Estat sobre els ajuntaments.
A l’Estat hi ha 8116 municipis, el 95% dels quals té menys de 20.000 habitants, al PV el 88% dels municipis.
Arguments que ha donat el PP de justificació de la Llei
Estabilitat pressupostària i sostenibilitat i reduir la duplicitat de competències.
Però, s’ha abandonat el valor de la proximitat als ciutadans, el finançament suficient de les entitats locals, el sistema impositiu dels ajuntaments, i que les autonomies exercisquen el poder legislatiu i els ajuntaments la gestió.
Economia d’escala? Nosaltres optem per la qualitat del servei.
Comentaris sobre l’articulat
Desapareixen les entitats menors als ajuntaments; els consorcis comarcals (bombers) s’adscriuen a les diputacions; es redefineixen les competències i es prohibeixen les competències “impròpies”.
El cost efectiu dels serveis el fixa el Ministeri d’Hisenda per a tot el territori de l’Estat.
Les comunitats autònomes i l’Estat poden delegar competències, però aquesta llei està alterant les competències de les comunitats autònomes.
Es fixa una taula de retribucions i es pren de referència el que cobra un secretari d’Estat, 100.000 €/any.
Però la Llei no ha previst la retribució dels càrrecs que acumulen més d’un càrrec (per ex. alcalde i vicepresident de la Diputació).
També es fixa la limitació dels càrrecs públics, el personal eventual.
Es limiten les formes de gestió dels serveis públics. Se dificulta la utilització d’empreses públiques i altres modalitats indirectes.
la Junta de Govern Local pot tenir competències que ara té el Ple si no s’aprova en primera instància.
S’hi han presentat en contra diversos recursos de constitucionalitat per l’atac a la competència local i a les comunitats autònomes.
La planta local europea és molt diversa segons les seues tradicions, ens podem agafar al que siga millor, però en cap cas la tendència és la centralització com la que representa aquesa Llei.
JM Penalva defensa que la legislació i regulació ha de ser a càrrec de l’autonomia, com en el cas germànic, i la gestió a càrrec de l’administració local.
S’ha de complir la Carta Europea de l’Autonomia local.
S’ha de facilitar la gestió pública dels serveis.
Desenvolupar el control i la fiscalització en els plens municipals.
S’han de democratitzar les entitats locals de caràcter intermedi (diputacions) on a l’Estat espanyol no hi ha elecció directa.
Debat
Josep Ochoa (Sant Vicent del Raspeig). La llei aprofita la crisi per a fer una nova estructura que pot ser definitiva, té dubtes sobre la resposta del Constitucional en favor de l’autonomia local. Tenim prou marc de maniobra en l’àmbit local per a actuar. Hem de disposar d’una marc legal autonòmic. Nosaltres hem de defensar el servei i l’atenció directa als ciutadans.
Llorenç Roman (Sant Joan) Pregunta si la llei és d’aplicació immediata.
JM Penalva: ja es poden aplicar algunes parts.
Per exemple els consorcis de residus i de bombers. En la mesura que s’hagen d’aprovar els pressupostos, o es vulguen activar iniciatives noves, ens trobarem amb la barrera de la nova legislació.
Algunes autonomies (Castella i Lleó, del PP) està protegint-se contra la llei i en defensa de la planta municipal.
Benja Soler (regidor al Campello). És una llei que ja ens condiciona i ens lleva l’autonomia. Ara el debat sobre els pressupostos és l’únic debat polític de fons que ens queda als ajuntaments, cada volta la Junta de Govern és qui pren les decisions polítiques sense debat en el Ple municipal. Hem de ser intel·ligents per a pegar-li la volta, si es pot, a la llei.
Emili Altur (regidor de Burjassot i diputat provincial). Quan entrem a governar no partim de zero, entrem amb uns deutes i hipoteques econòmics. Ara els tècnics es posen molt estrictes, quan abans han permès actuacions massa tolerants dels governs del PP i del PSOE. És una llei profundament antimunicipalista i centralitzadora espanyolista, i les autonomies no s’hi han oposat.
JM Penalva. Faltava una llei per a regular el funcionament de les administracions locals. No s’ha regularitzat ni desplegat el control legislatiu i la fiscalització de la gestió dels plenaris. S’ha reduït el temps de disponibilitat de la documentació en un moment en que s’ha reduït la dedicació de l’oposició. Com a regidors compromesos amb les persones haurem de buscar els espais de la llei de la mà dels advocats o experts per a poder donar el servei que volem prestar als ciutadans. Una esperança: canviarà el govern de la Generalitat i ens podrà protegir, i probablement també canviarà la correlació de forces a l’Estat.
Alfred Botella (el Campello). Proposa que hem de mirar com hem de pegar-li la volta a la llei per a donar els serveis als ciutadans. El PP ha fet una llei centralista per a afavorir el clientelisme entre administracions. Nosaltres volem donar serveis a les necessitats de la gent, I si no ho fem, ens acusaran de fer-ho pitjor que els anteriors, o que no fa falta que els ajuntaments existisquen si els serveis ens els dóna un funcionari o la Diputació.
B) Emili Altur, les diputacions provincials o llei de comarcalització
Regidor des del 2003 a 2011 en l’oposició, i després en el govern en coalició amb el PSOE i diputat provincial amb un personatge tan especial com Alfonso Rus de president de la Diputació de València.
Compromís no creiem en les diputacions, però responsablement sabem que tenim unes tasques a fer en les diputacions. La diputació gestiona l’àmbit geogràfic de la província i l’objectiu ha de ser fer la vida més fàcil i còmoda als ciutadans del seu territori.
Marc legal, la CE, i la seua història, des de la creació de les províncies des del 1830 per a apropar el rei i el seu govern al territori. Però els temps han canviat.
Les diputacions són instruments estatals, enfront de les comunitats autònomes, i eines centralistes. El PP i el PSOE no estan en contra d’aquest model, el necessiten. Són un fons de recursos i estan sanejades, es nodreixen directament dels fons estatals, no dels autonòmics.
El municipi, per ser l’administració més pròxima, és qui té més capacitat per a resoldre les necessitats dels veïns. Una altra cosa és que els municipis no puguen atendre, per la complexitat, alguns serveis i calga buscar solucions externes.
Compromís és un partit procomarcalista, com preveu també l’Estatut d’Autonomia del 82 i l’actual. El decret del 1985 de demarcacions territorials homologades preveia diverses opcions. Però no es va desplegar, encara que Sanitat i altres administracions sí que les ha fetes servir.
Es poden mancomunar serveis, i no cal cedir-los a les entitats superiors. Les tres diputacions juntes són un contrapoder tan potent com la Generalitat. Els diputats són elegits per elecció indirecta i, a més, amb desequilibri entre els partits judicials, que afavoreix el bipartidisme i penalitza els partits menors i les comarques menys poblades.
No volem convertir les comarques en noves diputacions. Cal escalonar la prestació de serveis d’una manera més coherent amb la distribució de la població i les comarques naturals. Molts serveis es poden gestionar en àmbits supracomarcals i mancomunitats.
Cal fer una comarcalització que aprofite adequadament el personal molt ben format de les diputacions. Es podria crear una conselleria que s’encarregue de la coordinació de les administracions comarcals.
Alfred Botella (el Campello). Compromís és l’únic partit que ha plantejat una reforma creïble de la distribució territorial. Haurem de començar a dissenyar la distribució de les comarques. Ens valen les històriques? que siguen rendibles i eficaces, una administració més racional i que done protagonisme als ajuntaments.
Emili Altur (Burjassot). Planteja dos criteris: un territorial, delimitat, i el de competències funcionals,
Josep Forcadell (el Campello). Veu dos línies d’actuació. a) iniciar el camí des de baix, i b) fem reflexions i propostes per a fer avançar el debat. Pregunta si es poden mancomunar o compartir serveis entre municipis, i si es poden fer mancomunitats de municipis. Pregunta si tenim propostes de distribució del país en comarques. En aquest sentit, pensa que hi ha diverses distribucions comarcals històriques, però que en un futur algunes tindran sentit i altres són massa grans o tenen molt poca població. Es podrà mantenir la identitat històrica o sentimental d’una comarca, però caldrà pensar en criteris d’eficàcia i racionalitat dels serveis. Així, entén que la Vall d’Albaida pot ser una comarca de prestació de serveis, però l’Alt i el Baix Maestrat i els Ports, poden ser tres comarques? i el Vinalopó com s’estructurarà? Per damunt de les comarques tradicionals, caldrà estructurar el territori en funció dels serveis que s’hi hagen de prestar.
Lluís Pastor. Primer de tot, per fer les comarques hauríem de canviar la llei electoral, que tenen base provincial. Les diputacions són un niu de bon funcionaris, ben formats, però un cau de corrupcions. Hauríem de progressar en la mancomunació de serveis, amb bon assessorament legal. La gent que mana valora sols els diners que pot gestionar amb el seu pressupost. Hauria de ser la Generalitat qui impulse des de dalt els canvis legals per a afavorir-ho.
Rafael Climent (alcalde de Muro). La llei de comarcalització ha de ser una línia de treball que hem de legislar. Sols els de Compromís ens creiem la mancomunitat, i no hi ha un marc legal que protegisca els impagats d’algun dels membres, no té força legal ni els interessa als altres partits. La mancomunitat de municipis i serveis depén massa de la voluntat dels partits, ni la llei ni els ciutadans tenen interès en la mancomunació.
David Abad (regidor a Alcoi). A Catalunya hi ha consells comarcals que funcionen molt bé, com el de la Conca de Barberà i Terres de l’Ebre. Tenim més experiències conegudes per a adaptar-les?
Josep Ochoa (Sant Vicent del Raspeig). Comarca sí, però no mantindre una organització decimonònica. La mancomunitat és una opció de voluntats polítiques dels pobles i dels polítics implicats. La comarcalització és una possiblitat d’aproximar als ciutadans i als municipis la gestió política. Les províncies s’han de mantenir mentre es mantinga la llei electoral. La comarcalització no té per què ser més cara que l’actual estructura provincial amb les diputacions.
Josep Manuel Penalva (regidor a Crevillent). A Múrcia es van crear uns districtes electorals amb base comarcal. Proposaria canviar la llei electoral valenciana per a propiciar l’elecció comarcal. Té dubtes sobre les delimitacions de les comarques i caldria ser flexible. Crevillent, per ex., té molta relació amb Elx, però poca amb Santa Pola. La primera cosa que caldria fer és reivindicar que la Generalitat assumisca les seues competències i fer una legislació de la planta local i canviar la legislació electoral. A la Diputació sobren càrrecs públics i assessors. Cal ser flexibles i adaptar-se als serveis. L’organització comarcal pot ser més barata o més cara, segons els serveis que puguen donar.
Benja Soler (regidor al Campello). Les comarques també són antigues. I “ells”, si han pogut, han trencat els sentiment d’identitat. Caldrà legislar perquè la mancomunació de serveis estiga protegida i tots els mancomunats complisquen els seus deures. Esmenta el cas de les plantes de residus, en què hi ha ajuntaments que no paguen i, per tant, no podem demanar responsabilitats a l’empresa.
Alfred Botella (el Campello). Resumeix que hem iniciat el debat i la reflexió, que hem de continuar.
C) Rafael Climent. Les prioritats pressupostàries dels ajuntaments [guió de la intervenció: http://goo.gl/o1fw2h]
Fixar les prioritats pressupostàries, a prioir, és un tema complex i difícil. Ens trobarem amb situacions molt diverses, en uns casos tenim responsabilitats de govern i tenim informació, però en altres llocs que estem a l’oposició o no tenim representació, no disposem d’informació del funcionament o dels recursos disponibles.
El nostre objectiu és construir pobles i ciutats per a les persones. Com fer-ho? 1) Auditar en companyia de la gent per a saber com tenim el poble. 2) Planificar i prioritzar
Si ho treballem amb la gent serà més fàcil revertir situacions que no ens agraden. Cap- 1 de personal, cap 2 de contractes que no ens agradaran, cap. 4 on s’ha fet clientelisme i haurem de veure com gestionar el capítol, el cap 6 és el que marca la línia política del qui està governant.
Elaboració dels pressupostos dels “Diners participatius”. Criteris objectius per a cada projecte. Informe tècnic. Continguts a treballar barri a bari. Elaborar un reglament de participació.
Participació
1r. propostes via web, reunions per barri, estudis, retorn als barris, consell de barris, consulta electrònica i presencia, i aprovació dels pressupostos i execució. Cal començar al febrer-març per a aprovar-los al novembre.
Es pot treballar sobre la base de les associacions (junta esports, junta de biblioteca, junta cultural) en lloc de fer assemblees obertes a tota població, així promovem l’associacionisme en el poble i la dinàmica de participació i coresponsabilitat.
L’altre criteri: Transparència
Transparència d’execució del pressupost; retribucions regidors, Relació de Llocs de Treball (RLT), portal del contractant i del procediment; sobre consums de llum, d’aigua, recollida de brosses, impostos i pressupostos…
i l’altre criteri: establir Prioritats
hem de fer polítiques que donen qualitat al dia a dia de la gent. Igualtat d’oportunitats, potenciar els esdeveniments del poble, potenciar la diversificació dels sectors econòmics; utilitzar les infraestructures, l’ús amortitza la inversió. Polítiques humanitzadores. Hem de trencar les barreres. Fins i tot entre els funcionaris i els veïns, són servidors públics. També, les barreres arquitectòniques.
Els serveis municipals són prioritaris (les venes del poble), aigua, clavegueram, enllumenat (de baix consum, no contaminant), i el reciclatge de les aigües.
Cal planificar amb temps per a construir el país que volem i necessitem.
En síntesi: auditar, planificar, participar, prioritzar, desplegar.
Llorenç Roman (Sant Joan). Demana que les persones expertes, com Rafael Climent, podrien elaborar unes directrius generals de com funcionar.
Rafael Climent. Necessitem una bona xarxa de formació i ajudar a la gent que ha de tenir responsabilitats de govern. Hem de tenir propostes generals, però convé elaborar propostes adaptades a la realitat concreta i els experts que estiguen al costat per a ajudar en cada lloc.
David Ramírez. Pregunta, l’experiència de Muro en diversos ambits com l’economia del bé comú, com es veu pressionada per la llei de racionalització? i com es podrà influir des de les Corts?
Rafa Climent. Expressa que li fa por que els grans partits intenten substituir la bambolla immobiliària per la prestació de serveis de neteja, recollida de la brossa i similars.
David Abad (Alcoi). En el model de participació d’Ontinyent (assemblea de ciutadans), la participació ciutadana demana que hi haja ciutadans disposats a participar. La resposta inicial és baixa. En el model de l’Ajuntament de Muro (associacions) la participació és més eficaç i potencia l’associacionisme.
No hem de tenir por a la transparència. Els altres sí que en tenen. Nosaltres vam publicar el pressupost de l’Ajuntament d’Alcoi per primera volta. Ara estem revisant la gestió de la recollida de la brossa. Hem plantejat que els camions porten un gps per a saber a quina hora han passat a recollir la brossa i EU s’hi oposa. Ara estem estudiant fer públiques les factures que paga l’Ajuntament.
Rafa Climent. Hem de ser radicals i valents en la política i ser transparents. Tot el que s’aprove ha de tenir informes favorables dels tècnics.
Imma Orozco (regidora a Altea). Hem de donar accés al registre d’entrada a tots els grups polítics. Això és ser radicals i valents.
D) Cloenda de la Jornada a càrrec de Mireia Mollà
Som eficaços quan ens posem a treballar i això és una manera de començar al canvi. Les idees tractades de segur que són molt útils per a l’elaboració dels programes. Hem de continuar posant en comú les experiències que han funcionat i les que no han funcionat.
La política ha de servir per a donar solucions a la gent, no sols per a tenir una política correcta i coherent.
Hi ha una altra realitat, s’ha acabat el bipartidisme, però encara hi ha dubtes sobre l’eficàcia i la utilitat dels canvis polítics. Nosaltres som responsables per a fer el canvi i per a garantir que el canvi serà positiu per a les persones.
Compromís està definit i té prioritats clares, i estem disposats a posar-les en marxa amb els acords que facen falta. El nostre gran valor: plurals, idees clares, som capaços de compartir elements diversos, arribar a acords i posar-nos en marxa. Això, l’horitzontalitat, la capacitat de diàleg, és el canvi. I nosaltres estem en aquesta dinàmica.
Tenim aspiracions reals i potents de fer el canvi. I les municipals són fonamentals per al canvi. Hem d’enfortir-nos en tots els municipis. Les comarques d’Alacant seran determinants. I el canvi en la manera de relacionar els ajuntaments amb els ciutadans serà determinant per a la gent. Hem de contar a la gent com som de necessaris per a canviar la manera de governar.
E) David Ramírez (portaveu de Compromís pel Campello)
Pensa que el nivell mostrat en aquesta Jornada, tant en les ponències com en les intervencions del col·loqui, ha sigut de molta altura i demostra que som un grup de persones compromeses i capacitades per a fer la nostra faena en aquelles institucions on ens toque estar, ja siga en el govern o en l’oposició, des dels ajuntaments fins a les instàncies més altes.
La política de baix cap a dalt, la proximitat amb els nostres veïns i veïnes, sempre seran les nostres credencials i la nostra manera de fer.
Diu que a estat un plaer escoltar i aprendre dels companys, i que espera que a tots els haja servit aquesta Jornada Municipalista, objectiu de l’organització.
Acaba la seua intervenció llegint la cançó d’Ovidi Montllor “Als companys”.
Han assistit a la Jornada 37 persones, en representació de poblacions de la majoria de les comarques del sud.