Hui és 9 d’Octubre. 9 d’Octubre amb majúscula.
Hui, des de fa més de sis segles els valencians celebrem la nostra incorporació a la Corona d’Aragó i el naixement del nostre poble. La commemoració, però, ha assolit significats diversos al llarg de la història. La primera vegada que se celebrà el 9 d’Octubre fou el 1338. El Regne de València estava consolidant-se institucionalment i social gràcies a la incorporació de les terres del sud i el degoteig constant de colons catalans que s’hi establien. Però al mateix temps l’allau de nous pobladors suposava un esgotament del model de repartiment de terres i començaven a florir els problemes socials i la xenofòbia envers els hebreus i musulmans arrelats arreu del País. En aquest context les autoritats del Regne decidiren celebrar el centenari de la conquesta amb un caire eminentment religiós i polític, car se cercava la cohesió social de la nova població cristiana davant la fam i les pestes de l’època, i desviar així, l’atenció de la lluita de classes.
D’aleshores ençà, el 9 d’octubre legitima també l’adscripció nacional dels valencians: el nostre naixement com a poble.
Hui, 9 d’Octubre amb majúscula, tanmateix, sentim que els esdeveniments dels darrers dies, dels darrers temps ens estoven l’ànim: tornen a guanyar els sempre, incredulitat; continua del drama dels emigrants a la nostra mediterrània, desesperació; a Colòmbia la pau s’esllangueix; la guerra a Síria és cruel; la fam a l’Àfrica, devastadora; la xacra masclista contra les dones, descoratjadora; les desigualtats socials i econòmiques persisteixen.. i tot això i allò que cada dia ens sacseja l’esperit. Ai!, com es fa de difícil celebrar res! Tanmateix, celebrem, hem de celebrar!
Hem de celebrar hui, 9 d’Octubre amb majúscula, que després de dues dècades de govern de la dreta al País Valencià, fa un any, cinc mesos, i una setmana, el 24 de maig de 2015, el canvi polític es produïa a les institucions valencianes, obrint-se un nou cicle amb nous reptes i molt de treball per endavant perquè aquest canvi siga efectiu i patent a la nostra terra.
Hem de celebrar que hui, 9 d’Octubre amb majúscula, la societat és conscient que som un territori que aporta a l’Estat espanyol més recursos que no rep. I que ens cal, ens urgeix, un canvi de l’actual sistema de finançament. I que per això, haurem d’arrancar, sí arrancar, de Madrid la sobirania fiscal i el finançament que ens pertoca.
Hem de celebrar que hui, 9 d’Octubre amb majúscula, es fa evident la necessitat inexcusable de la consecució d’uns mitjans de comunicació i una indústria audiovisual pròpies i fonamentals per a una societat democràtica. Per això, cal ja la reobertura de RTVV i la resta de canals de la corporació valenciana perquè siguen realment un instrument d’informació plural i objectiva al servei dels valencians, conformant així un marc audiovisual propi i compartit amb els territoris de llengua i cultura.
Hem de celebrar que hui, 9 d’octubre amb majúscules, som amatents que ens trobem davant una societat més oberta, més permeable als problemes socials. I que fruit d’aquesta nova realitat hem d’enfocar el canvi viscut al País Valencià amb esperança, però sobretot i especialment amb responsabilitat i fermesa: una responsabilitat i una fermesa que ha d’esdevenir l’oportunitat de convertir al País Valencià en un territori lliure de corrupció, d’autoritarisme, de masclisme secular, de polítiques antisocials i d’agressions al medi ambient, la llengua i la cultura.
Hui, 9 d’octubre amb majúscules, com aquell primer 9 d’octubre en majúscula de 1338, i com en els que vindran, hem de celebrar que continuem reivindicant la dignitat d’un País Valencià viu, lliure i plural.
I com deia el poeta Salvador Espriu, i com diem hui, 9 d’Octubre amb majúscules, i com direm sempre, amb un crit que remarque les majúscules, celebrem una certesa, la nostra certesa:
ENS MANTINDREM FIDELS AL SERVEI D’AQUEST POBLE !
Visquen les terres del sud!
Visca El Campello!
Visca el País Valencià!
Visca la TERRA!