Homenatge a Toni Torçua (Alfred Botella)

Companyes i companys,

Ens hem reunit avui en este dinar per rendir un petit homenatge, desde el Col·lectiu de Compromís pel Campello i al que s’heu sumat companys i companyes de altres col·lectius de la comarca, amics de Toni, familiars, així com el nostre Diputat Joan Baldoví, als qui  VULL  AGRAIR, en nom de l’executiva local, la seua presència.

Aquest  acte no és més que el reconeixement  a una trajectòria, a una dedicació i entrega a una organització, que ha anat evolucionant en el temps, primer va estar la  UPV, després el BLOC i ara COMPROMÍS i, en eixe procés, Toni ha estat present, posant a prova la seua capacitat per a assumir els canvis sense que  mai significara cap renuncia als seus principis, i les seues idees, tenint clar que els partits no són més que instruments al servei de la societat,  per a contribuir a què es produïsquen  canvis que milloren les condicions de vida de la gent, per això sempre hem de saber adaptar  l’instrument al moment en què vivim.

En el món globalitzat actual és més important que mai ser fidel a la defensa dels costums, de la cultura i la llengua, dels pobles, per a avanzar cap una societat més justa, des de la diversitat i amb respecte a eixa idiosincràcia pròpia. I tu Toni no has deixat de fer-ho en cap moment, i t’has convertit  en un referent per a molta gent, al poble i a la comarca, i també al País. Per a generacions, per a les quals has estat un mestre i un exemple de fermesa en les idees, de coherència i d’honestedat.

Gracies, Toni, per la teua contribució en defensa de la personalitat pròpia del poble valencià.

Volia afegir un paràgraf d’una cançó de Raimon i una frase de Bertolt Brecht.

La primera de Raimon diu així:

“no em trobe sol, company, no et trobes sol

i en som molts més dels que ells volen i diuen.”

(T’he conegut sempre igual, 1973)

La segona de Brecht diu:

Hi ha homes que lluiten un dia i són bons. N’hi ha d’altres que lluiten un any i són molt bons. N’hi ha que lluiten molts anys i són encara millors. Però n’hi ha que lluiten tota la vida. Aquests són els imprescindibles…

I tu, Toni, eres dels IMPRESCINDIBLES.

Per  acabar la meua aportació vull dedicar-te un poema del meu paisà Joan Valls i Jordà

POEMA DE JOAN VALLS i JORDÀ

Assoliré la fúria
del verb invicte a doll
per combatre el verí
del maniobrador.
Del lèxic d’Ausiàs
trac la contraclaror,
el pinyol i la molla
del tràngol que em remou
per ésser el cantaire
que abomina eixutors
i sap que el bull que l’omple
és la carn de l’amor.
Avui hi ha qui renega
de l’idioma en bloc.
I es blasma Catalunya,
l’Alguer i el Rosselló,
destralejant la còrpora
de la soca major,
la soca mare amb saba
d’harmonitzat rebrot.
Assoliré la fúria
contra el renec dels bords
que un jorn albiraran
l’olor i la claror
de l’ull viu que té el poble
contra els armats sorolls.

(Joan VALLS JORDÀ, Anys i paranys, Eliseu Climent ed., València, 1985. )

Alfred Botella, portaveu de Compromís pel Campello,  13 de març de 2016

Arxivat en: General

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *