Manifest de Compromís pel Campello 2015

9 D’OCTUBRE, IL·LUSIÓ, PERSISTÈNCIA I VOLUNTAT

Un any més, ens trobem per celebrar el 9 d’Octubre: Sant Donís, el dia de l’entrada del rei Jaume I a València el 1238, però també, i des de 1977, la Diada Nacional del País Valencià.

Com sempre, és un dia festiu i alegre, i també reivindicatiu. Des d’aquella primera reivindicació de l’Estatut d’autonomia del 77, el dia 9 d’Octubre és un dia per a parlar del nostre futur que, ara, amb el nou govern de la Generalitat se’ns presenta ple d’il·lusió. I només tindrem futur si amb eixa il·lusió ampliem l’autogovern seguint 4 eixos bàsics i irrenunciables que ens el garantisquen:

  1. L’increment de l’ús de nostra llengua i de la cultura com a eines de cohesió social i elements vertebrals d’un projecte de progrés.
  2. La necessitat d’un finançament just.
  3. El respecte al territori com a element clau d’un projecte de societat amb futur, contràriament al model de destrucció ambiental fins ara imposat, i
  4. L’exigència de polítiques favorables a l’economia productiva, el benestar social i la recuperació del treball. 

Pel que fa al primer punt, (L’increment de l’ús del valencià) això, inqüestionablement, passa pels mitjans de comunicació i per l’escola. S’ha de reobrir un nou canal 9, digne i de qualitat. Com també els repetidors per veure la TV3. El que en realitat ens cal és un espai català de comunicacions, amb TV3, ITB i RTVV i tots els mitjans comarcals i locals que haurem de crear.

L’escola és fonamental per al nostre futur, per a l’alumnat, els xiquets i xiquetes que  d’ací uns anys duran les regnes d’aquest país. Revaloritzem, entre tots, la importància de l’escola i que les noves generacions vetlen també per ella. Volem un sistema educatiu plurilingüe, sí, però que no margine la nostra llengua, i això és innegociable. Per això és urgent derogar el  Decret sobre Plurilingüisme de l’anterior consellera, Maria Josep Català, i la llei del insigne ministre senyor Wert, i la seua “ditxosa” Llei d’Educació.

Per altra banda, el Consell, el Govern de la Generalitat, endeutat per un sistema de finançament autonòmic nefast i per una política fiscal cada cop més regressiva, es troba mig paralitzat i amb poques alternatives. El Govern espanyol ens escanya deliberadament. Posen preu a la nostra llibertat i als nostres drets.

Però amics i amigues, és temps de canvi. Canvi contra l’estancament. Canvi per recuperar el que és nostre, els vora de dos mil milions d´euros (segons el president  Puig) que cada any ens arriben de menys en el finançament autonòmic. Canvi per arribar al 10´7% de les inversions territorialitzades des dels Pressupostos Generals de l´Estat, quantitat que correspon al pes de la població valenciana, i no quedar-nos en el simple 6´2% de la distribució actual, per davall de la mitjana de l’Estat.

El nom d’aquesta sagnia és espoli fiscal, i amb aquesta política el PP ens ha portat a l’enfonsament de l’estat del benestar, i a la ruïna econòmica. Però amb el poeta direm “QUE JA NO ENS ALIMENTEN MOLLES, QUE VOLEM EL PA SENCER”! Recuperarem el que és nostre!

Amb allò que és nostre i just, podrem aplicar, ara i ací, mesures de canvi real de la política econòmica que signifiquen un gir estratègic  cap a allò que hem convingut  en anomenar l’economia del bé comú, on s’harmonitze el creixement, la sostenibilitat ecològica i el benestar de les persones,  controlant els sectors especulatius, i dinamitzant el nostre camp, els nostre comerç  i els nostres autònoms.


El futur del País Valencià, el nostre futur, passa per assegurar-nos les infraestructures que, com és el cas de l’eix mediterrani, potencien la nostra economia; el futur passa per defensar una sanitat pública i de qualitat que no haguem de pagar dues vegades, amb els nostres impostos i amb el mal anomenat copagament, que deixe de retrocedir i complisca amb les necessitats assistencials i de prevenció de tota la població; el futur passa per una Administració pública transparent, que complisca amb el requisit lingüístic i no discrimine els valencians pel fet de parlar en valencià.

Quan prop de 600.000 ciutadanes i ciutadans es troben a l’atur, molts d’ells sense cap tipus d’ingressos, i amb un futur incert i sense esperances, cal canviar el model productiu i les relacions econòmiques i socials, no per a ser més rics, sinó perquè tota la nostra gent tinga assegurat el benestar present i el seu futur.

Visca el 9 d’Octubre! Visca el Campello! Visca el País Valencià!