A tot el País Valencià, i especialment als pobles de la costa, els darrers quaranta anys s’han menejat molts diners amb la urbanització i les construccions de pisos i segones residències. Alguns han fet molts diners, amb els seus terrenys o amb els terrenys d’uns altres.
Els termes municipals han perdut la seua fesomia característica, s’han abandonat bona part dels cultius tradicionals, els pobles s’han omplit d’edificis alts i desmesurats des de la vora de la mar cap a l’interior, amb urbanitzacions, terres mítiques, autopistes i carreteres, camps de golf i altres projectes no sempre necessaris.
Els ajuntaments s’han finançat en bona part pels permisos d’obra, però l’ocupació extensiva de la urbanització i les construccions, moltes de les quals estan infrautilitzades, és una càrrega per a l’Ajuntament i per als veïns.
El Campello és un poble jove, de poc més de cent anys d’existència, que és la suma de diverses partides amb població dispersa excepte en el nucli del poble i del Carrerlamar. En els darrers vint anys, a més del gran creixement demogràfic general del poble, la zona de la platja de l’Horta ha passat a ser un nucli habitat permanentment, i no sols a l’estiu i en vacances.
Al llarg i ample del terme s’han consolidat barris o zones urbanitzades que estan habitats durant tot l’any. Al centre del poble, a pesar dels avanços en la vertebració que han comportat l’avinguda Germanies, l’urbanització del Barranquet i l’Av. Ausiàs March, encara hi ha molts espais i solars sense ocupar. Són molts els solars urbanitzats i els edificis construïts o a mig construir, sense ocupar. Al poble hi ha 3.021 habitatges buits.
Tot i això, hi ha qui, després de la crisi de la construcció i la fallida de moltes famílies i empreses, encara està pensant que l’única eixida econòmica és fer més urbanitzacions, més encara, al terme del Campello.
Al Campello s’han fet infraestructures que són un error, un abús, una hipoteca de futur o s’han gestionat malament: l’abocador de les Canyades, l’aparcament de l’avinguda dels Furs, la piscina, i el passeig i la construcció de les vies de tren per la vora de la mar a la platja de l’Horta, la autopista o circumval·lació d’Alacant.
Hi ha altres maneres de fer les coses i tots podem aportar idees per a fer un Campello menys agressiu amb l’entorn i més agradable per a viure. Podem començar amb propostes senzilles, perquè la vida en comú està en les nostres mans i entre tots podem canviar les coses. Pensar en els interessos col·lectius, participar, escoltar i raonar, també és una bona pràctica per a poder prendre decisions responsables sobre el creixement del poble.