Tradicionalment, al Campello, com a molts altres pobles valencians, les festes eren el moment del descans, d’estrenar roba, de conèixer nova gent, de celebrar fets o, sobretot, en una cultura estructurada per l’església, d’estar a bones amb les patrones i els patrons corresponents, per a garantir-se les collites, la pesca o la salut, o el paradís: San Joan, Sant Pere, el Carme, Sant Jaume, l’Assumpció, Santa Teresa i la Mare de Déu dels Desemparats, Tots Sants, Nadal i Cap d’Any, la Candelària i Sant Blai, Sant Josep, Pasqua, les Creus de Maig i, altra volta, Sant Joan… i uns quants valedors més.
Les coses han canviat, però els canvis no sempre han sigut el resultat de decisions raonades o col·lectives. D’alguna manera s’ha passat d’una societat tradicional organitzada al voltant de la religió a una societat impulsada a consumir festes i excessos tots els dies, o totes les setmanes. Els canvis socials de les darreres quatre dècades; la cultura del turisme i del sector serveis que l’envolta; la circulació del diner més o menys fàcil en alguns moments, i l’arribada de la democràcia a les institucions locals, ha canviat la perspectiva de les festes.
Les festes generals, o socials, ja no tenen com a motiu o excusa principal l’Església i el santoral vinculat al cicle de les estacions, encara que hi ha una certa inèrcia en el manteniment del referent antic, sinó la celebració per si mateixa. Qualsevol excusa és bona. I, a ser possible, totes les setmanes.
Al Campello hi ha festes més o menys generals, i festes de barri d’una certa entitat. Les festes que podríem considerar com a generals de tot el poble serien les Festes de Moros i Cristians, amb el pròleg del 9 d’octubre, i les Festes del Carme al Carrerlamar al juliol. Les festes de barri més ressenyables serien les de la Creu, la Trinitat i el Pla de Sarrió. Hi ha altres festes com les de Sant Josep, la Fireta de Sant Jaume i Sant Antoni. A més caldria tenir present les celebracions purament religioses.
En tots aquests casos, hi ha una col·laboració de l’Ajuntament. En alguns, sols és un suport a l’ocupació de la via pública, la connexió de la il·luminació i unes ajudes d’infraestructura. En altres, tenen una consignació pressupostària.
Les festes, cadascuna en el seu àmbit, o en les seues dimensions, tenen una funció de cohesió social i d’integració dels veïns. En una població que ha crescut tant en les darreres dècades, i amb tanta població flotant a l’estiu, les festes ajuden a cohesionar els veïns, a acollir i entretenir els visitants, i, a la llarga, doten d’identitat cultural el poble. Tots aquests valors són importants per a la vida col·lectiva, per a la implicació i participació dels veïns en les coses col·lectives i, en últim terme, per a dotar de personalitat el Campello.
Per això, perquè són útils al poble i als seus ciutadans, convé que tinguen el suport, o un cert suport, si més no, de l’Ajuntament. Com i amb quins criteris s’haurien d’elaborar els pressupostos per a festes? Quin tipus d’ajudes hauria d’aportar l’Ajuntament? És imprescindible que l’Ajuntament subvencione les festes generals, les de barri i les altres celebracions? Cal revisar els criteris per a l’ocupació de la via pública en les festes de Moros i Cristians? De quins altres temes caldria parlar amb els organismes responsables de les festes i, especialment, amb l’Ajuntament?
A l’hora d’elaborar els pressupostos, hi hauria d’haver una comissió de comissions festeres que ajudaren a repartir els recursos de manera proporcionada a l’interès general? com podríem promocionar les festes per a dotar-les de major visibilitat i atraure més visitants i turistes?
Esperem les teues propostes. Participa. Gràcies.